Benvinguts.

Hola pedalaires infernals!, aquí teniu un lloc on podeu dir-hi la vostra, sempre i quan no ús enrotlleu massa!!!, com jo!!!, recordeu que això es un club ciclista i no un gabinet psicològic... Podeu enviar fotos, queixes i més fotos amb paietes desenfadades i amb poca roba, més aviat, amb més poca roba que desenfadades!.



També podreu estar informats de les sortides que es faran o s’hauran fet, intentarem penjar tracks, tricks i trucks per poder fer vosaltres mateixos les rutes més boniques mai imaginades.



Recordeu que podeu fer-vos la llicencia a traves del Club, i no se que més dir!!!.



Ah!, si!, a pedalar s’ha dit!!!!.



El Club















dilluns, 10 d’octubre del 2011

Pujar el Caro...




7:45 am, inici des de la plaça de Sant Sebastià d'una ruta plàcida amb una bona estota de jijijis i jajajas fins al peu del Caro, i despès, les rialles s'acaben!, quin tros de port!!!!, si a més a més fas bufar el nostre amic el vent amb ratxes huracanades encara més.
Primer tram de 3 o 4 quilometres durs, no per la pendent sinó pel mal estat del ferm que pujant es fa impracticable i baixant et fa vibrar el que no pot vibrar.
Segon tram de 9 quilometres asfaltats com un mirall, sort!, perquè son d'una duresa bestial!, 9 % sostinguts amb puntes del 11% al 15%.
I per acabar quasi 4 quilometres que si els d'abans eren durs aquestos son una CABRONADA!!!, a part de la inclinació i del mal estat del ferm, el fort vent frontal et feia girar de cop en direcció contraria, i es que ara entenc el perquè no hi havia cap ciclista, a part de nosaltres i les cabres!, pujant aquest meravellós port, si senyors!, es un dels ports més durs i que fa que el Tourmalet sigui la pujada del “pantano” de l'Albi.
A dalt del cim una vista impressionant de bona part de Catalunya, Aragó, País Valencià i Illes Balears, llastima que el vent i el fred ens va deixar gaudir poc d'aquell moment
I per acabar, esmentar que a Amposta es dina de collons a l'hora de berenar!!!, gràcies al Sr Alex de la sidreria que porta el seu nom per donar-nos de dinar amb aquelles hores, i al noi de Deltaventur per no enviar-nos a cagar i portar-nos sans i estalvis a casa i també a vosaltres per ser com sou...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

los nostres colors

los nostres colors


on collons som?