Pujar el Caro...

7:45 am, inici des de la plaça de Sant Sebastià d'una ruta plàcida amb una bona estota de jijijis i jajajas fins al peu del Caro, i despès, les rialles s'acaben!, quin tros de port!!!!, si a més a més fas bufar el nostre amic el vent amb ratxes huracanades encara més.
Primer tram de 3 o 4 quilometres durs, no per la pendent sinó pel mal estat del ferm que pujant es fa impracticable i baixant et fa vibrar el que no pot vibrar.
Segon tram de 9 quilometres asfaltats com un mirall, sort!, perquè son d'una duresa bestial!, 9 % sostinguts amb puntes del 11% al 15%.
I per acabar quasi 4 quilometres que si els d'abans eren durs aquestos son una CABRONADA!!!, a part de la inclinació i del mal estat del ferm, el fort vent frontal et feia girar de cop en direcció contraria, i es que ara entenc el perquè no hi havia cap ciclista, a part de nosaltres i les cabres!, pujant aquest meravellós port, si senyors!, es un dels ports més durs i que fa que el Tourmalet sigui la pujada del “pantano” de l'Albi.
A dalt del cim una vista impressionant de bona part de Catalunya, Aragó, País Valencià i Illes Balears, llastima que el vent i el fred ens va deixar gaudir poc d'aquell moment
I per acabar, esmentar que a Amposta es dina de collons a l'hora de berenar!!!, gràcies al Sr Alex de la sidreria que porta el seu nom per donar-nos de dinar amb aquelles hores, i al noi de Deltaventur per no enviar-nos a cagar i portar-nos sans i estalvis a casa i també a vosaltres per ser com sou...